|
La roda | |
|
El "desarrollo" | |
|
Temperatura. Sensació tèrmica | |
|
Les cales. Col·locació correcte | |
|
Codi de senyals dels caminals | |
|
Calcula la teva talla ideal |
| Les rodes són el contacte de la bicicleta amb el terra, asi com l'única part de la bicicleta que està en constant moviment. També forma part del sistema de frenada de la majoria de les bicicletes. | |
| Els primers documents
que es tenen sobre la roda datan des de fa 5.000 anys. Elenitas, Sumeros, Calderos e Hititas van coneixer la roda, era de fusta, compacta i sense radis. Fins l'edad del ferro no va tenir lloc un nou avanç, un ferrer va tenir l'ideia de protegir la roda de fusta amb un anell de ferro, amb la qual cosa va inventar la llanta de ferro. |
|
| Han de passar 20 segles per poder donar un pas decisiu, el britànic Charles Goodyear, desprès de molts anys d'investigar, aconsegueix obtenir la goma vulcanitzada. Desprès d'uns anys va apareixer Rober Williams Thomson, qui va unir l'elasticitat de la goma amb l'aire. Asi, el 10 de Desembre de 1.845 va obtenir pel seu descobriment la patent nº 10.990 (fig. 1). |  |
La prova en carretes i desprès de 100 milles no s'aprecia cap desgast. Es pot dir que Thomson és el primer en millorar la roda de fusta. Incomprensiblement, l'invent va ser oblidat. |
|
| Vint anys més tard, en 1.865, es va tornar a parlar de la goma, però no com a neumàtic inflable, sino com a goma compacta, intentant aprofitar les facultats elàstiques de la mateixa. | |
 |
El "pneumàtic"
(neumàtic inflable) va tenir que tornar a ser inventat, aquesta vegada per John Boyd
Dunlop, veterinari Irlandés. Gràcies al seu invent va aconseguir que el seu fill
tinguès neumàtics d'aire, convertint-se en el propietari del tricicle (fig. 2)
més ràpid i manejable del veïnat. Dunlop va aconseguir interessar a l'empresa de bicicletes "R.W. Edlin und Finley Sinclair". Es va utilitzar una carrera com a publicitat. El ciclista W. Hurne va quedar prendat amb l'invent de Dunlop i en els jocs esportius del "Queens-College", Hume va guanyar les quatre carreres sobre rodes. |
| Les llantes a finals del segle XX | |
| El material El
material que va monopolitzar la construcció de les llantes és l'alumini, i el podem
trobar en les llantes de qualsevol tipus, ja siguin de baixa o alta gamma. És un material lleuger, solid i amortidor. Però no tots són iguals, la diferència la trobem en la numeració (6000-T6, 6061-T6, ...) que indica el tipus d'allienatge utilitzat. L'ús dels diferents allienatges d'alumini implicarà llantes amb diferents perfils i pareds més o menys fines, tenint com a conseqüència el pes i la rigideça de la mateixa. |
|
| L'arquitectura El mot clau, a l'igual que en l'arquitectura urbana, és "pared".
|
|
Les llantes de "doble pared" augmenten la rigideça de la mateixa, elevant el límit de ressistència de la roda i nostre propi límit. Un altra element important en l'estructura de les llantes són els "ojetes". Els "ojetes" reparteixen les forces en una major superfície de la llanta, reduint la tensió en les puntes dels radis, prolongant la vida de la roda. "Ojetes" d'acer inoxidable milloren la duració i la resistència a la corrosió. |
|
| Tractaments. Els tractaments que pateixen les llantes
augmenten la qualitat de la mateixa. Els més importants són: Unió: L'unió és un dels punts dèbils de les llantes. Amb els nous tractaments s'aconsegueixen llantes sense unions aparents.. La resistència de l'unió és més gran i millora la frenada. Un exemple són les llantes SUP de Mavic. "Anodizado": Proporciona a les llantes les qualitats d'anticorrossió, facilitant la nateja. "Mecanizado": Augmenten el coeficient de fregament en la superfície de frenada, sent un dels pasos per la creació d'unions invisibles. Revestimient: En els últims anys em pressenciat el naixement de llantes de ceràmica. Això no vol dir que les llantes siguin realment de ceràmica, sino que porten un revestiment de polssina de ceràmica cobrint la superfície de frenada per millorar la mateixa inclòs en mullat. També disminueix el desgast de la llanta i serveix d'aillant tèrmic, disminuint l'escalfament de les mateixes. Aquest tipus de llantes són les auténtiques estrelles de qualsevol catàleg de llantes. |
|
Tornar 
| Es diu "desarrollo" a la
distància recorreguda per cada pedalada que donem a la nostre bicicleta. "desarrollo" = (Perímetre de la roda * nº de dents del plat) / nº de dents del pinyó |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bicicleta de Muntanya (BTT) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tornar
| La següent taula mostra unes aproximacions de com varia la sensació de temperatura segons la temperatura real i la velocitat de l'aire. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tornar
| Qualsevol ajust mal realitzat es
tradueix en dolor, formigueig, tendinitis, … Hi ha que saber que una mala colocació de les cales, origina que el genoll no treballi correctament, amb soltura, sino d’una forma poc natural i forçada. Aquest moviment repetidament pot ocasionar lesions, sobre tot en persones propenses o amb articulacions delicades. Algunes persones amb aquest problema, escolleigen cales "vermelles", degut a que aquestes permeten una mobilitat major que les "negres". |
| Com col·locar les cales ? (vàlid per a qualsevol model) |
|
| Partim de la base que el punt de
màxim recolçament del peu, correspon al centre del cap del primer metatarsià, o sigui,
on s’uneixen els dits amb la resta del peu. Per aprofitar el màxim tota la potència extensora de la cama i a la vegada evitar problemes musculars i tendinosos, tindrem que fer coincidir el punt descrit anteriorment amb el centre de l’eix del pedal, fent que quedin en la mateixa línea vertical (requadre blau del gràfic). Una altra consideració important a tenir en compte, és: Les dues botes han de quedar perfectament paral·leles entre elles i en línea amb l’eix longitudinal de la bicicleta. O sigui, els talons i les punteres no deuen estar ni cap a dins, ni cap a fora. |
Tornar
| Caminal: Corriol, senda. Desplaçament o recorregut que fa ús de camins antics. |
| Aquests recorreguts són netejats i marcats per grups d’excursionistes federats. Hi ha varis tipus de recorreguts: |
| GR: Gran recorregut, marcats per línies horitzontals, la de dalt vermella i la de sota blanca. Aquest camins recorren grans distàncies i aquestes marques ens les podem trobar per tot Europa. |
|
| MR: Mitjà recorregut, com l’anterior, però la línea vermella es substitueix per una de color groc. Són recorreguts que es poden realitzar en 24 h. |
| PR: Petits recorreguts, estan marcats per qualsevol tipus de marca (normalment per punts) i poden ser de qualsevol color. |
Tornar
| 1-
Descalça´t i arrepenja l'esquena a una pared. 2- Col·loca't una escaire (també val un llibre) en el "perineo" i medeix fins el terra. Multiplica aquesta mesura per 0,21 i ja tens la talla aproximada en polçades (de l'eix del pedalier fins el tope del tubo vertical). 3- Multiplica aquesta mateixa mesura per 0,88 i ja tens l'alçada del seient, des de l'eix del pedalier a la base superior del seient. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nota: 1" = 2,54 cm. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tornar
